Sense anim d'ofendre a ningú


He creat aquest blog per tal de donar a coneixer
i compartir totes aquelles cançons que
en algun moment de la meva vida per be o per
mal han tingut alguna influencia,
o tambe perque reflexen el meu estat
d'anim en un moment determinat.

Amb aixo no vull dir res excepte que son importants per mi,
podeu deixar tots els comentaris que vulgueu,
ja siguen critiques o consells
i si necessiteu alguna aclaració tambe ho podeu fer
encara que com tots sabeu, el meu pareixer es
que com una conversa cara a cara no hi ha res,
(excepte en la meva cosina que per desgracia esta molt lluny).

Moltes gracies per la vostra paciencia i a veure si ens veiem algun dia.

dimecres, 24 d’octubre del 2007

De Les Maragallades Als Familiars Peculiars

En un principi, en la idea que tenia jo per a un blog, no entrava la politica, pero degut a recents noticies que han aplegat fins al public en general no puc aguantar-ho ja que la fauna que tenim tant en el govern com a la opocicio no tenen desperdici.

En primer lloc volia parlar del Sr. Maragall, que com sabreu recentment ha anunciat que li han diagnosticat Alzheimer, be, a mi em sap molt greu per ell, pero et pares a pensar i dius, hosti, i si totes aquelles famoses maragallades no eren sino fruit de aquesta enfermetat? Vols dir que a Catalunya han tingut un president de la generalitat amb alzheimer i l'han deixat fer? No se, potser encara siga un principi d'alzheimer, pero no deixa de ser-ho.

I en segon lloc, que nomes es segon perque m'he enterat de lo d'aquest senyor despres de lo de Maragall, que sino...
Be, anem per feina, resulta que el Sr.Rajoy te un "primo" que li ha dit que lo del canvi climatic es una tonteria que no hi ha que fer-li cas i coses aixi.
Supose que aixo va ser una reaccio a la visita del Sr. Gore, perque ja m'extranyava a mi que aquest senyor no fera una de les seves nomes per uns minuts en la tele.
Doncs resulta que el canvi climatic esta ahi, si, de veritat Sr. Rajoy, esta ahi i estem patin-lo tots i en compte de negar l'evidencia, el que hi hauria que fer es posar-se al dia, ja que hi ha una cosa que es diu desenvolupament sostenible que el que vol es concienciar-mos a tots i que no acabem carregan-mos el planeta, que de aquests no hi ha de recanvi.

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Heaven Can Wait

Too many people, too much trouble, too many problems in the morn.
Another sunrise in the rubble, another ship sunk by the storm.
Some little angel tries to tell me that it's over.
It's just a bad reflection from above.
The load upon my shoulder makes me stronger, even bolder.
Oh no no, I haven't had enough.

Heaven can wait, 'til another day.
Cause there ain't no reason to leave.
The world is a stage where we all can play.
Another fine reason to live, and heaven can wait, heaven can wait.

Each day a new reason to give up, each day another reason to sigh.
A hundred thousand ways to live up, a hundred thousand ways to try.
Hey, little angel, don't you tell me that it's over.
You're just a bad reflection from above.
The load upon my shoulder gives me reasons to get older.

Heaven can wait, 'til another day.
Cause there ain't no reason to leave.
The world is a stage where we all can play.
Another fine reason to live, and heaven can wait, heaven can wait.
Heaven can wait, let it wait, let it wait, let it wait.
Our eyes are close but they should be open wide
Let's listen to the voice that's calling from inside.
Let's stay alive and move on, on our way
Heaven - can wait
'Til another day.

Corason Loco

No en puc treure l'entrellat
"corason loco"
jo no sé qui t'ha enredat
menjant-te el coco.
I és que no me'n sé avenir
com això no et fa patir
ni t'atabala
és dificil esbrinar
com es poden mantenir
dues pàtriesi no estar
tocat de l'ala.
Això ens passa als de per aquí
i als d'algunes altres zones
que mantenim dues pàtries
com qui manté dues dones.
Una pàtria és la parenta
que m'hi van casar per força
i no em deixa divorciar
és una dona dolenta
que m'esbronca i m'estomaca
i que em parla castellà.
L'altra pàtria és la fulana
perquè a mi em dóna la gana
perquè ella em té el cor robat
tot i que algunes vegades
quan anàven tan mal dades
l'he estimada d'amagat.
Te'n faré cinc cèntims més
que si molt no m'equivoco
encara no has entès res
"corason loco".
Una pàtria em fiscalitza
m'inspecciona, em fa la guitza
i em té el jornal controlat
i com una sangonera
m'escorcolla la cartera
fins que em deixa ben pelat
i ara surten manifestos
on expliquen quatre llestos
que ja m'estic excedint
i vomiten la parida
de que som jo i la querida
els qui l'estem oprimint.
Vet-aquí el meu embolic
"corason loco"
jo també fa temps que estic
trencant-m'hi el coco.
Qui és el burro que et va dir
que a mi això no em fa patir
ni m'atabala?
jo tampoc no veig gens clar
com es poden mantenir
dues pàtries i no estar
tocat de l'ala.

Recuperan-me

Be, despres del constipat que m'ha tingut tot el cap de setmana a casa i com aquell que diu clavat al llit, torne en ganes renovades, en primer lloc, una de La Trinca que no n'havia posat cap i ja en tenia ganes i despres una de Gamma Ray que encara que te el mateix nom que un altra canço que ja havia posat pero no te res a veure.

Fins ara.

dimarts, 16 d’octubre del 2007

Of Mice And Men


The fire burns on and on
That drives me on till all is gone
Except the simple plans
Of mice and men

Back when I was just seventeen
I thought that I knew everything
I could make it in this scene
To be a rising star that only gleamed
But all the answers disagreed
With the questions held for me

I was legal now at twenty-one
I knew the way the world should run
My God just look what I had done
Simply drunk and having fun
Looked for friends, but I found none
All alone at twenty-one

The fire burns on and on
That drives me on till all is gone
Except the simple plans
Of mice and men

At twenty-five I was surprised
That I was even half-alive
Somehow I managed to survive
I felt my body doing time
And in my back a hundred knives
From my friends at twenty-five

And now as Gabriel sounds my warning bell
I'd buy your life, if you would sell
A year or two if less compelled
So live your life and live it well
There's not much left of me to tell
I just got back up each time I fell

The fire burns on and on
That drives me on till all is gone
Except the simple plans
Of mice and men

The fire burns on and on
That drives me on till all is gone
Except the simple plans
Of mice and men

Cites

"No estoy seguro de como me convertí en comediante o actor cómico. Tal vez no lo sea. En cualquier caso me he ganado la vida muy bien durante una serie de años haciéndome pasar por uno de ellos."

Groucho Marx

"Es mejor ser pirata que alistarse en la marina Estadounidense."

Steve Jobs

"Realmente, no estoy tratando de destruir a Microsoft. Ese será tan solo un efecto colateral no intencionado."

Linus Torvalds

"Nadie puede juzgar el valor de la vida: unos porque están vivos (y por lo tanto no son imparciales) y otros por ... otro motivo."

Friedrich Nietzsche

dilluns, 15 d’octubre del 2007

El hotel

Si us haveu adonat fa uns dies que en aquest blog hi ha un vicul cap al blog de un hotel, si, heu llegit be es el blog de un hotel escrit per el propi hotel del qual encara no es sap el nom ni la seva ubicació de moment nomes sabem que obrira les seves portes en un any mes o menys.

Aixo si, per anar fent-nos les dents llargues va donan dades de la seva decoració i els serveis que tindra quan ja siga en funcionament.

El cas es que es un blog molt simpatic i convide a tots a entrar i pegar una ullada perque no te desperdici.

Coses de l'idioma

Hi ha hagut gent que m'ha preguntat perque no escric en Castella.

La resposta es sempre la mateixa:

Escric en la que es la meva llengua perque es la llengua del meu poble i en la que m'he criat i he creixcut.

No vaig a entrar en el tema del nom de la llengua perque es algo que no m'agrada, perque si li dic Catalá, em diran que soc catalaniste (que va a ser que no) i si li dic Valencia diran que soc blavero ( que encara menys), per tant l'anomenare la llengua del poble i si els politics volen barallarse per el nom que hofaçen ells sols que la resta de la gent ja tenim suficients problemes com per a calfar-se el cap en aquestes coses.

De tota manera si algu esta interessat enel que he escrit no tinc cap problema en enviar-li la taducció.

diumenge, 14 d’octubre del 2007

Pastillas Para No Soñar


Si lo que quieres es vivir cien años
no pruebes los licores del placer.
si eres alergico a los desengaños
olvidate de esa mujer.
compra una mascara antigas,
mantente dentro de la ley.
si lo que quieres es vivir cien años
haz musculos de 5 a 6.
y ponte gomina que no te despeine
el vientecillo de la libertad.
funda un hogar en el que nunca reine
mas rey que la seguridad,
evita el humo de los clubs,
reduce la velocidad,
si lo que quieres es vivir cien años
vacunate contra el azar.
deja pasar la tentacion
dile a esa chica que no llame mas
y si protesta el corazon
en la farmacia puedes preguntar:
¿tienen pastillas para no soñar?
si quieres ser matusalen
vigila tu colesterol,
si tu pelicula es vivir cien años
no lo hagas nunca sin condon,
es peligroso que tu piel desnuda
roce otra piel sin esterilizar,
que no se infiltre el virus de la duda
en tu cama matrimonial.
y si en tus noches falta sal
para eso esta el televisor.
si lo que quieres es cumplir cien años
no vivas como vivo yo.
deja pasar la tentacion
dile a esa chica que no llame mas
y si protesta el corazon
en la farmacia puedes preguntar:
¿tienen pastillas para no soñar?

Follow Me


Will you follow me into the light
The fortress of wisdom, a star shining bright
The garden of heavenly sin
A kingdom of beauty to please you within

Where do we go from here?
Leaving our memories behind
It's time to free your mind

Hey you!
I'll make your dreams come true
I can take you anywhere
Just call on me and I'll be there

Follow me
And I will guarantee
Your life will never be the same
Hear me callin', won't you follow me

Will you follow me into the fight
You smile as you die when you're close to the light
Your dreams will be lost in the haze
Your innocence dying in so many ways

Where do we go from here?
Leaving our dreams far behind
To fight the final fight

Hey you!
I'll make your dreams come true
I can take you anywhere
Just call on me and I'll be there

Follow me
Satisfaction guaranteed
We'll be in perfect harmony
So follow me, follow me

Where do we go from here?
Reaching our destiny's end
And nothing will remain

Follow me
To the land of make believe
Close your eyes I will be there
And I can take you anywhere

Sacrifice
At the gates of paradise
It's a world full of illusions
By the masters of confusion, follow me...

Will you still follow me?...

Disculpes

Perdó per haver tingut el blog una mica abandonat, pero tot te una raó de ser, en aquests 10 dies he rebut el meu nou MacBook Pro i el meu Ipod touch i els que em coneixeu sabreu que quan tinc caxarrets nous, son la prioriat, jejejeje.

Pero be, de totes formes no he deixat de pensar que posaria ara, i tinc un parell de cosetes interessants, al menys per a mi (com sempre), i com que ningú demana res(estic obert a estudiar totes les propostes), doncs açi teniu el que a mi m'agrada.

dijous, 4 d’octubre del 2007

Runes To My Memory

Màxims exponents del Viking Metal, son Amon Amarth, impressionant cançó i el headbanging sincronitzat no te desperdici,jeje.

dimarts, 2 d’octubre del 2007

El Blues De Lo Que Pasa En Mi Escalera


El más capullo de mi clase (¡que elemento!)
llegó hasta el Parlamento
y, a sus cuarenta y tantos años,
un escaño
decora con su terno
azul de diputado del gobierno.
Da fe de que ha triunfado
su tripa, que ha engordado
desde el día
que un ujier le llamó su señoría
y cambió a su mujer por una arpía
de pechos operados.

Y sin dejar de ser el mismo bruto
aquel que no sabía
ni dibujar la o con un canuto.

El superclase de mi clase (¡que pardillo!)
se pudre en el banquillo
y, a sus cuarenta y cinco abriles,
matarile,
y a la cola del paro
por no haber pasado por el aro.
Vencido, calvo y tieso
se quedó en los huesos
aquel día
que pilló a su mujer en plena orgía
con el miembro del miembro (¡que ironía!)
más tonto del Congreso.

Y sin dejar de ser el mismo sabio
que, para hacer poesía,
sólo tenía que mover lo labios.

Y yo que no soy más
listo ni tonto que cualquiera,
a mis cuarenta y pocos
tacos,
ya ves tú,
igual
sigo de flaco,
igual de calavera,
igual que antes de loco
por cantar,
por cantar el blues
de lo que pasa en mi escalera.

La más maciza de mi clase (¡que cintura!)
cotiza la hermosura
y, a sus cuarenta y pico otoños,
hasta el moño
del genio del marido,
huyó con otro menos aburrido.
Tanto ha prosperado que un Jaguar ha estrenado
el mismo día
en que la divorció de la utopía
un talón con seis ceros que le había
firmado un diputado.

Y sin dejar de ser la seductora
bruja que escondía
bajo la falda una calculadora.

Y yo pobre mortal,
que no he gozado sus caderas,
a mis cuarenta y pocos
tacos,
ya ves tú,
igual
sigo de flaco,
igual de calavera,
igual que antes de loco
por cantar,
por cantar el blues
de lo que pasa en mi escalera.

Por lo demás ni más
ni menos larga que cualquiera
a mis cuarenta y pocos
tacos,
ya ves tú,
igual
sigo de flaco,
igual de calavera,
igual que antes de loco
por cantar,
por cantar el blues
de lo que pasa en mi escalera,
por cantar el twist
de las verdades verdaderas.

Por cantar… el bolero que canta mi portera.
Por cantar… una rumba gitana y canastera.
Por cantar… aquel tango el día que me quieras.
Por cantar… loco por incordiar a los horteras.
Por bailar… bajo la lluvia sobre las aceras.
Por cantar… vallenatos que amansen a las fieras.
Por cantar… hasta que salga el sol por Antequera.
Por cantar… con mi primo Rosendo a su manera
de vivir….. siempre con gente, siempre solateras.
Por cantar… el rock and roll de las gasolineras.
Por cantar… un merengue pegado a una palmera.
Por cantar… camino de la Habana una habanera.
Por cantar… un mambo con smoking y chistera.
Por tocar…. esa guitarra carabanchelera.
Por cantar… hoy en Pekín, mañana en Talavera.
Por cantar… el bugui-bugui de las carreteras.
Por cantar… allá en el rancho grande una ranchera.
Por cantar… como si el almanaque no existiera.
Por seguir… dando el cante hasta el día que me muera.
Por cantar… un calipso contra la ley Corcuera.
Por cantar… si pones otra ronda, tabernera.
Por cantar… en la calle, en el curro, en la bañera.
Por cantar… menos un bakalao lo que quieras.
Por silbar… al paso de una guapa peluquera…